METRONOMY

Joe Mount i els seus Metronomy ens tenen mal acostumats. Convindria que de tant en tant els donés per fer un mal àlbum, encara que fos a propòsit, perquè valoréssim en la seva justa mesura tot el que ja han fet per nosaltres: acumulen més d’una dècada fent lluir una certa vessant vintatge del synth-pop que ja duia molta lluentor de fàbrica. Són alumnes aventatjats de The Human League, Visage o els darrers Roxy Music, però Mount i companyia s’han après tan bé el llibre d’estil del pop sofisticat i tecnificat que han acabat patentant-ne un de propi. Elegant, fi: gairebé semblen més francesos que britànics. Fan hits sense despentinar-se, literalment. Sis discos després, Metronomy ja només es fixen en ells mateixos: avantatges de ser un clàssic contemporani.